Sauvignon Blanc: clima càlid o clima fresc?

Sauvignon Blanc: clima càlid o clima fred?

Si un cosa s’aprèn viatjant pel món és de vins. Al llarg de la història les varietats de vinya s’han transportat d’un lloc a l’altre de l’hemisferi, ja sigui per raons de cultura ja sigui per millor comportament fisiològic de la varietat o millor resistència a unes condicions climàtiques particulars. D’aquesta manera, els vins resultants han expressat, gustativa i aromàticament, el què aquell indret els ha permès. Aquest és el cas del sauvignon blanc de Nova Zelanda, i sobretot el més conegut caràcter del Sauvignon de Marlborough, al nord de l’illa sud. En aquesta experiència meva en terra desconeguda he descobert el què realment significa la influència del clima en el comportament d’una varietat. És per això que intentaré fer una aproximació tècnica però entenedora del perquè una varietat com el sauvignon blanc pot donar caràcters tant diferents depenent de la zona del món on té els peus anclats.

raïmEncara es desconeix l’origen exacte d’aquesta varietat, tot i que sembla originària del centre de França (regió del Loira) o el sud-est, Bordeus, on es troben la majoria de variacions d’aquesta varietat. L’origen del nom prové de les paraules franceses ‘sauvage’ (salvatge) i ‘blanc’ (blanc) (Galet 1998). A nivell Europeu, la zona més clàssicament coneguda és la de Sancerre i Pouilly-Fumé, situades ambdues en costers oposats del riu Loira. També aquest raïm té una altra esfera excitosa d’influència, que s’extén des del Friuli (nord-est italià) cap a Eslovènia i el sud d’Àustria.  En zones càlides com sud Àfrica, Austràlia i California, la varietat la localitzem en zones més fresques, com Alexander Valley. Es creu que el canvi climàtic afecta la maduració d’aquesta varietat de manera que obliga sovint a veremar-la abans d’hora i en zones molt mes càlides els vins que s’obtenen són sobremadurs i amb molt poca acidesa.

Pel que fa a l’Amèrica llatina, Sauvignon és el nom més comú en les etiquetes de vi blanc de Xile, tot i que no necessàriament significa Sauvignon blanc. Sovint es refereixen a Sauvignon Vert o Sauvignonasse. De totes maneres, la regió de Casablanca Valley és puntera en el cultiu d’aquesta varietat en clima fred. Nogensmenys, algunes zones fresques d’Austràlia, com Adelaide Hills i algunes zones fresques de New South Wales tenen clarament bona situació pel que fa al desevolupament qualitatiu d’aquesta varietat. També a Western Australia podem trobar bones combinacions entre Semillon/Sauvignon blanc. D’altra banda, Sud Àfrica produeix actualment molt bons Sauvignon blancs, sobretot a la zona costanera de Overberg, amb influència de clima fresc i amb uns vins que resultarien estar a mig camí entre els vins de Nova Zelanda i del Loira a França.

toni copaUn dels motius del meu interès en aquesta varietat és que, particularment, el Sauvignon Blanc és una de les poques varietats amb les quals Nova Zelanda ha tingut un èxit econòmic important inclús superant Austràlia. En el meu cas, viatjant a les antípodes i després d’haver treballat durant la verema 2013, si una cosa m’agradaria destacar de Nova Zelanda és que és un clima de contrastos. Realment sentint en la pròpia pell els canvis tant bruscos de temperatura, com a primera hora del matí, la temperatura és de 5-6ºC al mig del estiu, mentre arribant al migdia, quan comença a calentar el sol, et sembla sentir moments de primavera, però que passat el migdia, pot augmentar la temperatura fina a 28ºC amb una humitat tarragonina similar al mes de juliol; per acabar a mitja tarda amb una tempesta de tardor, un s’adona que realment es compleix el que el ‘kiwis’, tal i com es fan anomenar la gent d’ací, diuen: ‘ Oh, yeah, New Zealand, four seasons in one day’.

Faré una descripció genèrica de la climatologia de Nova Zelanda, per entendre millor com madura aquesta varietat: la majoria de les àrees de Nova Zelanda tenen entre 600 i 1600 mm de pluja, que es distribueixen en tot l’any, amb un període sec durant l’estiu. A les zones del nord i el centre de Nova Zelanda la pluviometria a l’hivern és major que a l’estiu, mentre que la major part del sud de Nova Zelanda, l’hivern és la temporada de menys precipitació. La mitjana anual de temperatures oscil · len entre 10 ° C al sud fins a 16 ° C al nord. El mes més fred és juliol i en general el mes més calorós sol ser gener o febrer. Les hores de sol són relativament altes i la major part de Nova Zelanda tindria almenys 2000 hores anuals. L’índex de radiació solar de l’estiu al migdia (UVI) sol ser molt alta a la majoria dels llocs i pot arribar a ser extrem a l’illa nord i en les zones muntanyoses. Cal destacar,….

 nzmap_1_climatic zones  nz_annual_0250p_Tavg  nz_annual_0050p_rainfall

L’expressió del clima en els vins

morton vineyardEvidentment que el clima ha de tenir un efecte sobre els vins resultants. Pel que fa a nivell aromàtic, es creu que la varietat sauvignon blanc creix millor en indrets frescos, ja que en zones càlides tendeix a produir vins amb molt menys caràcter afruitat. Un factor important a tenir en compte és que el sauvignon blanc té un vigor important que dóna lloc a grans rendiments de raïm. Es per això, que la producció cal controlar-la, per tal de produir vins de gran qualitat. En particular al Sauvignon d’aquí, el clàssic Sauvignon Blanc de Marlborough és una combinació de fruites tropicals, fruita de la passió i aromes amb caràcter herbaci. Cal recordar que la família química anomenada tiols son els compostos responsables que contribueixen al caràcter de fruita tropical, mentre que les metoxipirazines, contribueixen al caràcter herbaci. L’equilibri entre aquestes dos famílies aromàtiques ajuden a definir l’estil únic dels Sauvignons Blancs de Nova Zelanda, i en particular la tipicitat dels Sauvignon Blanc de Marlborough.

La llarga i estreta geografia de la illa sud de Nova Zelanda fa que trobem les vinyes principalment a nivell de costa. Aquesta fresca i marítima influència en les vinyes resulta en que els raïms puguin madurar i mantenir l’equilibri natural entre acidesa i sucres. Més recentment, altres zones destaquen també pels sauvignons blanc de qualitat: Waipara (illa sud), Martinborough, Gisborne i Hawke’s bay.

Sacred Hill Darmoor_foto 1Vinya a Hawke’s Bay, Dartmoor, Sacred Hill Vineyards, 2013

Pel que fa a l’ elboració i composició, alguns enòlegs de Nova Zelanda veremen el raïm en diferents períodes, enlloc de fer-ho tot a la vegada, per obtenir en el cupatge final el bon nivell de maduració desitjat tant a nivell gustatiu com olfactiu. Com és ben sabut, l’acidesa d’un vi és la responsable de les sensacions de frescor en boca, a part de potenciar els aromes afruitats. En aquest sentit m’agradaria destacar, a partir de la nostra experiència, que els valors d’àcid màlic per un Sauvignon Blanc de Nova Zelanda pot oscilar entre 3 i 5 g/L. Aquest valor és molt important, donat que en zona càlida els valors d’àcid màlic no acostumen a superar els 2g/L. El fet destacable de Nova Zelanda és que el raïm obtingut en els controls de maduració pot tenir una acidesa total de 10-12g/l però havent assolit una molt bona maduracio fenòlica. És per això que els vins són madurs a nivell organolèptic, però, a més, presenten una acidesa i frescor destacables. També m’agradaria afegir que molts d’aquests vins, previ embotellat, es corregeixen afegint most concentrat, per balancejar encara més aquest equilibri en boca. Per això, molt vins tot i tenir una acidesa molt alta al inici, després de al fermentació malolàctica, resulten en un bon equilibri en boca.

Així, com ja alguns autors han descrit prèviament, alguns dels descriptors que s’han identificat en el sauvignon blanc son: grosella negra, fusta de boix, figa, cítric, maracuià, préssec blanc, grosella, ruibarbre, fulles de tomàquet, herba i pebrot verd. (Boursiquot, 2010; Dubourdieu et al., 2006.) Tambe altres autors fan palesa la idea que la varietat sauvignon blanc requereix de condicions equilibrades de vigor en la planta. Canvis en les pràctiques culturals poden alterar fàcilment el caràcter aromàtic dels vins resultats. Així, una de les coses més importants és el control de la canòpia durant el creixement i maduració d’aquesta varietat, així com fer servir un porta empelt poc vigorós. Massa vegetació pot donar lloc a una caràcter herbàci molt fort donat el baix nivell de maduració de les baies Boursiquot, 2010.

Sòl Terrer 2013Ampolla Terrer 2013

Es de particular destacar l’efecte del sòl en la varietat. Aquest es el cas del Sauvignon blanc que elabora El Solà d’Ares a Vinyes del Terrer, www.terrer.net, i com a exemple de vinyes de zona càlida, amb influència marítima i en sòl de Lumaquel·la, roca sedimentària detrítica, de composició carbonàtica, formada majoritàriament per fragments de petxines de mol · luscs bivalves i gasteròpodes litorals, units per ciment calcari. La lumaquel·la proporciona a més uns sòls rics en silici, nutrient ideal per al desenvolupament dels ceps en les seves capes més profundes. Clara influència en l’aportació mineral del terroir per la solera marina acumulada durant mil·lions d’anys.

Durant les diferents anyades que hem elaborat el Sauvignon blanc de Vinyes del Terrer, hem observat, com és evident en zona càlida, una menor concentració d’àcid màlic. L’acidesa total enregistrada els 4 últims anys oscil·la entre 5-6.5g/L, dels quals entre 1.2 i 2 és àcid màlic. En l´elaboració d’aquest vi, no duem a terme la fermentació malolàctica, per tal de preservar-ne l’acidesa. És de destacar l’efecte termoregulador que té la proximitat al mar, per això tot i que es tracta d’una zona càlida, comparat amb l’exemple de Nova Zelanda, observem que segueix essent un vi fresc en acidesa. La principal diferència rau en la concentració en sucres, on intentem no madurar més enllà dels 12% alc volum. A nivell aromàtic en canvi desapareixen les notes verdàcies, per donar lloc a notes més afruitades i especiades.

maori esculturaEn resum i és el que m’agradaria desacar en aquest post, és que l’efecte aromàtic té molt a veure en varietats com el sauvignon blanc, en que maduri en zona càlida o en zona fresca, sobretot, i a destacar, a nivell d’acidesa. En canvi, a nivell d’acumiulació de sucres, no he pogut observar tanta diferència, doncs depèn també de les tècniques d’irrigació que es du a terme en cada vinya. El factor principal és doncs mantenir un bon equilibri a nivell d’aromes, de les dues grans families que he citat al començament, tiols i metoxipirazines, per oferir un caràcter més afruitat o més verdàci. Que tinguem un bon equilibri entre les dues families de compostos, segurament dependrà de les característiques de cada vinya, el maneig a nivell de vigor i de canòpia, paralelament a l’efecte del clima càlid o fred. És per això que, a partir d’aquesta observació, cal potenciar el que cada vinya pot donar en cada zona climàtica, i un bon equilibri entre el sòl, la planta i les condiciones climàtiques de cada anyada, faran que els vins que elaborem tinguin un caràcter sauvignon, sigui marlborough o sigui català. Intentar imitar una tipicitat d’una varietat i intentar repetir el caràcter en una zona climàtica oposada, no té massa sentit. Deixem que el raïm expressi el què pot donar en cada zona. Així enriquim la diversitat, sense perdre de vista el nostre òptim de qualitat.

  

References

Amerine, M.A. and A. J. Winkler. 1944. Composition and Quality of Musts Wines of California Grapes, Hilgardia vol 15(6): 504-550.

Galet, Pierre. 1998. Grape Varieties and Rootstock Varieties. OENOPLURIMÉDIA sarl, Château de Chaintré, 71570 CHAINTRÉ, France.

Robinson, Jancis. 2006. The Oxford Companion to Wine, 3rd ed. Oxford University Press, Great Clarendon Street, Oxford, England.

Stoll, H.F. 1935. How the Choice Sauterne Grapes Were Introduced into California, Wines and Vines, October 1935.

Marais, J., J.J. Hunter, and P.D. Haasbroek. 1999. Effect of Canopy Microclimate, Season and Region on Sauvignon blanc Grape Composition and Wine Quality, S.Afr.J.Enol. Vitic. 20(1): 19.

Marais, J. 1998. Effect of Grape Termperature, Oxidation and Skin Contact on Sauvignon blanc Juice and Wine Composition and Wine Quality, S.Afr.J.Enol.Vitic. 19(1): 10.

Dubourdieu, Denis, Takatoshi Tominaga, Isabelle Masneuf, Catherine Peyrot des Gachons, and Marie Laure Murat. 2006. The Role of Yeasts in Grape Flavor Development during Fermentation: The Example of Sauvignon blanc, Am.J.Enol.Vitic. 57: 1.

http://www.niwa.co.nz/education-and-training/schools/resources/climate/overview

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: